"TEMPS DE FEBRER: ELS AMETLLERS"
Tota forma és I'alliberació de la tensió que l'ha construïda.
* No hi ha dos hiverns iguals. [...] N'hi ha en qué el fred sembla tenir peresa. En altres, la seva procacitat és ofensiva. Si més no, si el fred bada i es descuida -si es descuida un sol moment- els ametllers floreixen. És per això que el moment de la florida dels ametllers és incert. No té dia fix. La florida és la conseqüència d'un descuit, d'un oblit momentani, d'un moment d'abandó. Si els miracles altra cosa no són que una badada de la naturalesa, el florir dels ametllers, en ple hivern, és el miracle més graciós i lleuger de la terra. [...] Quina elegant sorpresa!
* Hi ha flors d'ametller de color de rosa; flors de color blanca, flors amb una vaga resplendor esgrogueïda de mantega fosa. [...] Les flors d'ametllers més donades al carmí no es poden confondre ni amb les flors de les pomeres -les flors de les pomeres, que converteixen Normandia en un prodigiós jardí- ni amb la flor del presseguer. La flor del presseguer és realment fascinadora [...] es cobreix d'unes minúscules flors d'un roig evaporat, pàl·lid, exsangüe, flors que segueixen les branques nues de l'arbre com petits cucs de cristall transparent, d'una puresa de transparència realment fascinadora. Així i tot, cap flor no pot igualar la vaporositat aèria de la flor de l'ametller.
* Hi ha flors d'ametller de color de rosa; flors de color blanca, flors amb una vaga resplendor esgrogueïda de mantega fosa. [...] Les flors d'ametllers més donades al carmí no es poden confondre ni amb les flors de les pomeres -les flors de les pomeres, que converteixen Normandia en un prodigiós jardí- ni amb la flor del presseguer. La flor del presseguer és realment fascinadora [...] es cobreix d'unes minúscules flors d'un roig evaporat, pàl·lid, exsangüe, flors que segueixen les branques nues de l'arbre com petits cucs de cristall transparent, d'una puresa de transparència realment fascinadora. Així i tot, cap flor no pot igualar la vaporositat aèria de la flor de l'ametller.
* En aquest moment totes les riberes del Mediterrani estan irisades pels ametllers en flor. [...] Aquesta flor [...] té uns pistils minúsculs, com petites banyes de cargol. La qualitat dels pètals, suau i carnosa al tacte, forma un teixit tan delicat, d'un tacte tan lleuger, que la seva fugacitat, de tan visible, té una cosa de tristesa.
* L'ombra que projecta la flor en el sol hivernal és tenuíssima, és l'ombra d'una ombra. El baf carminat que nimba el ram toca l'aire d'una matisació rosada inconsútil, que es desfà en l'espai. És com un esponjament d'una porositat medul·lar que s'evapora en la llum tendra. Es el miracle dels ametllers.
* Sobre les velles pedres del país, morenes, torrades, degotejant la mel del sol dels segles; sobre els gorets trencats per l'arada paterna, que enquadren la gravetat de les velles masies; sobre els sembrats que ara neixen tocats per les gelades matutines; sobre els camps de faves d'orella dreta; sobre el verd acerat de les atzavares fibroses, els ametllers són, en aquest temps, com una transfiguració de la llum de la vida, com un desig amable de la sorda naturalesa.
* L'ombra que projecta la flor en el sol hivernal és tenuíssima, és l'ombra d'una ombra. El baf carminat que nimba el ram toca l'aire d'una matisació rosada inconsútil, que es desfà en l'espai. És com un esponjament d'una porositat medul·lar que s'evapora en la llum tendra. Es el miracle dels ametllers.
* Sobre les velles pedres del país, morenes, torrades, degotejant la mel del sol dels segles; sobre els gorets trencats per l'arada paterna, que enquadren la gravetat de les velles masies; sobre els sembrats que ara neixen tocats per les gelades matutines; sobre els camps de faves d'orella dreta; sobre el verd acerat de les atzavares fibroses, els ametllers són, en aquest temps, com una transfiguració de la llum de la vida, com un desig amable de la sorda naturalesa.
* La gran novetat és aquesta: posar-se d'esquena al gran foc de llenya, avançar cap a la porta, sentint en els pòmuls la duresa metàl·lica del fred, i tenir la visió sobtada, instantània, dels ametllers florits. [...] ¿Com vingueren aquestes flors? Ahir no hi eren. No hi havia més que un borrissol rosat d'una vaguetat sense pes. Nasqueren al conjur de la nit, potser al conjur de la calma de l'aire de la lluna plena. Tota forma és I'alliberació de la tensió que l'ha construïda.
* Aquests ametllers florits ens faran companyia uns quants dies. Pocs dies. Aquestes curtes tardes suaus de febrer, d'aire sec i viu, ondulades pel pas d'una mica de vent, embadalides en la llum pueril i trencadissa de l'any adolescent, amb el misteri verd de la germinació tímida, amb la tendresa dilatada del blau cel, amb aquests petits núvols errabunds, d'una blancor de nata, que es perdran en la llunyania de la nostra indiferència, [...] amb la pètria solitud lineal de les muntanyes de color de farigola, o cobertes de pins tètrics.
* Aquests ametllers florits ens faran companyia uns quants dies. Pocs dies. Aquestes curtes tardes suaus de febrer, d'aire sec i viu, ondulades pel pas d'una mica de vent, embadalides en la llum pueril i trencadissa de l'any adolescent, amb el misteri verd de la germinació tímida, amb la tendresa dilatada del blau cel, amb aquests petits núvols errabunds, d'una blancor de nata, que es perdran en la llunyania de la nostra indiferència, [...] amb la pètria solitud lineal de les muntanyes de color de farigola, o cobertes de pins tètrics.
*Un ametller en flor, sobre l'estúpida grandiositat del mar, arriba a qualitats i delicadeses que no es poden descriure. És com una pàgina de Mozart, del trist, jovenívol, fugisser Mozart davant del descomunal bramul de la naturalesa.
* Què sou?, digueu-me! ¿Sou un somni, un desig, un batec, un anhel o una pura il·lusió de l'esperit? Jo crec que, en efecte, els ametllers són cosa de poesia, figuracions bellíssimes. Són cosa de tanta bellesa que quan, en virtut de la fugacitat de les coses, es produeix el desflorament, jo sento la mateixa buidor fonamental que vaig sentir el dia que a Càller, a Sardenya, em robaren la cartera.
* Què sou?, digueu-me! ¿Sou un somni, un desig, un batec, un anhel o una pura il·lusió de l'esperit? Jo crec que, en efecte, els ametllers són cosa de poesia, figuracions bellíssimes. Són cosa de tanta bellesa que quan, en virtut de la fugacitat de les coses, es produeix el desflorament, jo sento la mateixa buidor fonamental que vaig sentir el dia que a Càller, a Sardenya, em robaren la cartera.
Serra d'Aitana, Alacant.
Prunus dulcis, Köhler's Medizinal-Pflanzen, 1897.
Prunus dulcis, Atles des plantes de France, A. Masclef, 1891.
Prunus dulcis, Otto Wilhelm Thomé, Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz, 1885.
Prunus amygdalus, Ernestine Panckoucke from Chaumeton's Flore Medicale, 1833.