"les minves de gener"
Cada terra fa sa guerra, i endevina qui t'ha tocat.
* En el Mediterrani, hi ha marees. No tenen tanta vistositat com en els grans oceans. Però existeixen en totes les llunes de l'any.
* Les minves de gener són la baixamar, que coincideix amb la declinació de la lluna d'aquest mes de l'any.
* Sobre el mar exterior, el poble sol tenir idees literalment fantàstiques. Sap i repeteix el que li han contat, a l'hivern, a la vora del foc. [...] L'observació fantàstica dels dotze dies de les minves donen a algunes persones el dret de pronosticar la que tindran els dotze mesos de l'any. És divertit, pintoresc, gratuït i de vegades una mica llauna.
* En els pobles petits, sempre hi ha algú que sap les coses que no saben els altres. Eren els que anomenàvem nigromàntics. Quan jo era adolescent n'hi havia molts més que ara. Han anat molt a la baixa. [...] Però encara n'hi ha alguns, i, com més s'escampen els coneixements, la seva raresa els fa més apreciables. Amb això no vull pas dir que els racionalistes no s'equivoquin mai. De vegades s'equivoquen de ple i costen molts milions [...] a diferència dels nigromàntics que s'equivoquen sempre de catorze rals.
* [Durant les minves de gener] si visquéssiu en aquest país i tinguéssiu unes hores per a passar d'una calanca a una platja, d'una roca o un niell a un reclau, us trobaríeu amb petits espais de mar immòbils, com un mirall estàtic, claríssim, d'una claror en profunditat. [...] En aquest espai assenyalat pel desnivell, hi veureu tota la fauna i la flora coberta en temps normal per l'aigua i ara assolellant-se amb un punt de relaxació primitiva i de formes monstruoses com tot el que fa referència al mar. En aquest panorama, fabulós i idiòtic, hi veureu de seguida els eriçons de mar...
* Les minves de gener són la baixamar, que coincideix amb la declinació de la lluna d'aquest mes de l'any.
* Sobre el mar exterior, el poble sol tenir idees literalment fantàstiques. Sap i repeteix el que li han contat, a l'hivern, a la vora del foc. [...] L'observació fantàstica dels dotze dies de les minves donen a algunes persones el dret de pronosticar la que tindran els dotze mesos de l'any. És divertit, pintoresc, gratuït i de vegades una mica llauna.
* En els pobles petits, sempre hi ha algú que sap les coses que no saben els altres. Eren els que anomenàvem nigromàntics. Quan jo era adolescent n'hi havia molts més que ara. Han anat molt a la baixa. [...] Però encara n'hi ha alguns, i, com més s'escampen els coneixements, la seva raresa els fa més apreciables. Amb això no vull pas dir que els racionalistes no s'equivoquin mai. De vegades s'equivoquen de ple i costen molts milions [...] a diferència dels nigromàntics que s'equivoquen sempre de catorze rals.
* [Durant les minves de gener] si visquéssiu en aquest país i tinguéssiu unes hores per a passar d'una calanca a una platja, d'una roca o un niell a un reclau, us trobaríeu amb petits espais de mar immòbils, com un mirall estàtic, claríssim, d'una claror en profunditat. [...] En aquest espai assenyalat pel desnivell, hi veureu tota la fauna i la flora coberta en temps normal per l'aigua i ara assolellant-se amb un punt de relaxació primitiva i de formes monstruoses com tot el que fa referència al mar. En aquest panorama, fabulós i idiòtic, hi veureu de seguida els eriçons de mar...
Seelilien, The Wonderful Paleo Art of Heinrich Harder, ~1920
* A la costa nord els anomenen garotes, i nosaltres garoines, potser per donar a la paraula un punt de suavització relacionada amb el menjar. Els noms de les coses de menjar han estat, en la lexicografia, molt matisats i poetitzats, sobretot a les cuines comarcals. [...] En aquest litoral, quan arriben les minves, la gent aspira a menjar garotes. I, així, les minves tenen un aspecte alimentari; si no existís, només en sabrien l'existència dels pescadors de terra a terra que pesquen amb quatre cordills i un ham. [...] L'aparició de les garoines el mes de gener és una espècie de do providencial.
* La capital de les garoines del Mediterrani és Marsella. N'hi podeu comprar tot l'any. [Es cuinen de diverses maneres i malgrat el bon gust culinari de provençals] jo no sé si han arribat a algun resultat acceptable per a tothom. [...] Però, si aquest és el gust de marsellesos i provençals, hi ha ben poques coses a dir. Cada terra fa sa guerra, i endevina qui t'ha tocat.
* A Cadaqués el paisatge és molt mineral i hi ha moltes calanques. Les garoines s'hi donen amb gran abundància. Quan arriben les minves de gener la gent [...] porten llesques de pa i ampolles de vi. [...] Jo no havia vist mai menjar marisc amb pa. Però, en el nostre país, el que es considera més agradable és menjar garotes amb pa. Com que, per les minves, es dóna sovint la possibilitat de dies de sol prodigiosos, de sol calent, solet enlluernador, sense vent, la mar en calma, es produeix una situació general formada pel sol, el mar, el paisatge, la geologia escalfada, les garotes i el pa i el vi, més aviat abundant, que, si no és un paradís terrenal, el paradís cadaquesenc hi és molt aproximat.
* Es pot escaure també, en aquest litoral, que algun poblet tingui una ermita que de vegades fa el sant per aquestes engires de gener. Si fa bon temps, la gent hi puja a dinar i s'hi dedica a les platxèries naturals de l'espai. En aquests desplaçaments, tot coadjuva a la propagació de l'espècie inevitable". Sigui com sigui, les minves de gener són un petit enlluernament, en els pobles del litoral. Dintre les gèlides i coents temperatures del mes considerat el més fred de l'any.
* La capital de les garoines del Mediterrani és Marsella. N'hi podeu comprar tot l'any. [Es cuinen de diverses maneres i malgrat el bon gust culinari de provençals] jo no sé si han arribat a algun resultat acceptable per a tothom. [...] Però, si aquest és el gust de marsellesos i provençals, hi ha ben poques coses a dir. Cada terra fa sa guerra, i endevina qui t'ha tocat.
* A Cadaqués el paisatge és molt mineral i hi ha moltes calanques. Les garoines s'hi donen amb gran abundància. Quan arriben les minves de gener la gent [...] porten llesques de pa i ampolles de vi. [...] Jo no havia vist mai menjar marisc amb pa. Però, en el nostre país, el que es considera més agradable és menjar garotes amb pa. Com que, per les minves, es dóna sovint la possibilitat de dies de sol prodigiosos, de sol calent, solet enlluernador, sense vent, la mar en calma, es produeix una situació general formada pel sol, el mar, el paisatge, la geologia escalfada, les garotes i el pa i el vi, més aviat abundant, que, si no és un paradís terrenal, el paradís cadaquesenc hi és molt aproximat.
* Es pot escaure també, en aquest litoral, que algun poblet tingui una ermita que de vegades fa el sant per aquestes engires de gener. Si fa bon temps, la gent hi puja a dinar i s'hi dedica a les platxèries naturals de l'espai. En aquests desplaçaments, tot coadjuva a la propagació de l'espècie inevitable". Sigui com sigui, les minves de gener són un petit enlluernament, en els pobles del litoral. Dintre les gèlides i coents temperatures del mes considerat el més fred de l'any.
Kunstformen der Natur (1904), plate 60: Echinidea (veure els noms aquí)