"El vent de Quaresma"
Es el vent adient amb la indústria tèxtil i concretament amb el gènere de punt. Es el vent dels mitjons i de les samarretes.
* En arribar a la Quaresma s'entaula el vent de garbí, també anomenat llebeig i, en científic, sud-oest. Es un vent humit, fresc, velejador, desossat, mòrbid, que alça en el mar un onatge picat, molest per a les embarcacions petites, però que en definitiva no té transcendència. Davant de les golfades i els platjars curvilinis, el rínxol del vent, el cargol de l'onada, segueixen voluptuosament les formes ondulants de les arenes; penetra, a través dels cursos d'aigua i de les rieres, insidiosament cap endins.
* A l'estiu crea la frescor de les ombres, dels interiors, dels corredors de les cases del país; fa repiquetejar les fulles dels arbres, que posen una ombra clara sobre el prat i els fontinyols. A l'hivern, produeix la humitat intensa, que penetra fins als ossos i fa tremolar la pell, com un calfred de febre, fins i tot en les recolzades de sol més blanc, més blau, més intens.
* Es el vent adient amb la indústria tèxtil i concretament amb el gènere de punt. Es el vent dels mitjons i de les samarretes. Fa com una lubrificació de la maquinària, endolceix el cotó i la borra, dóna a la ma d'obra un punt de desfibrament propici a l'esforç monogràfic i especialista. [...] posa sobre la terra, els arbres, les herbes, una rosada freda, i la indústria de filats i teixits queda lubrificada com si la Providència, que no sempre és desfavorable, deixés caure, intermitentment, gotes d'oli del cel.
* Es el vent adient amb la indústria tèxtil i concretament amb el gènere de punt. Es el vent dels mitjons i de les samarretes. Fa com una lubrificació de la maquinària, endolceix el cotó i la borra, dóna a la ma d'obra un punt de desfibrament propici a l'esforç monogràfic i especialista. [...] posa sobre la terra, els arbres, les herbes, una rosada freda, i la indústria de filats i teixits queda lubrificada com si la Providència, que no sempre és desfavorable, deixés caure, intermitentment, gotes d'oli del cel.
* Es el vent de les migranyes i del mal de cap, de les neuràlgies i del reuma, de les depressions i de la convalescència. No em trobo gaire fi... És el vent de garbí. Passa per les canyes fent un gemec; infla la roba penjada en els terrats i de vegades bufa de manera còmica i fuliginosa, de dalt a baix de les xemeneies. |
Eolo, placa de marbre, Ed Stevenhagen
|
* És el vent dels capvespres de Barcelona, de València, de Mallorca, tan malenconiosos, desemparats, obsessius. És el vent de la buidor d'estómac, de l'esclat intuïtiu i alhora de l'obtusa aridesa mental de la tendresa màxima i de la perversitat lúcida i trista. Toca la llum d'un baf gasós, rogenc, iridescent; posa, en mar, sobre els senyals verds i els senyals roigs l'angoixa opaca de la solitud -el saber que ningú no us espera.
Gust (1894), pastel en paper, Isaac Israëls.