"Sant Antoni dels burros"
Davant les benediccions, els ases tenien l'aspecte de sorpresa que presenten
quan no els peguen, una cosa, en els ulls, d'indiferència i d'ironia.
quan no els peguen, una cosa, en els ulls, d'indiferència i d'ironia.
* Sant Antoni Abat o sant Antoni dels burros, com en diem al país és un dels més venerats i barbuts.
* Sant Fructuós representa, per substitució de l'antiquíssima deessa Demèter, la santificació de les collites ara naixents i sant Antoni cobreix els animals de la vida rural.
* En tal dia com avui es beneeixen en el seu nom les cavalleries, cavalls i eugues, matxos i mules, burros i burres. Els pagesos aprofiten per fer un dia de festa i de platxèria, per fer una mica de moviment -no gaire moviment, perquè la fred d'aquests dies no és gaire propícia.
* Jo he vist desaparèixer els burros del meu país a conseqüència del progrés... Després els cavalls i les eugues, a causa de la invasió de l'automòbil. El progrés es produeix per substitució, però, en la substància, tot és sempre el mateix.
* Sant Fructuós representa, per substitució de l'antiquíssima deessa Demèter, la santificació de les collites ara naixents i sant Antoni cobreix els animals de la vida rural.
* En tal dia com avui es beneeixen en el seu nom les cavalleries, cavalls i eugues, matxos i mules, burros i burres. Els pagesos aprofiten per fer un dia de festa i de platxèria, per fer una mica de moviment -no gaire moviment, perquè la fred d'aquests dies no és gaire propícia.
* Jo he vist desaparèixer els burros del meu país a conseqüència del progrés... Després els cavalls i les eugues, a causa de la invasió de l'automòbil. El progrés es produeix per substitució, però, en la substància, tot és sempre el mateix.
"Capella de Pena-Tallada a la Vall d'Aura", Souvenir des Pyrénées
(1829)
Paul Gavarni (dibuixant), Godefroy Engelmann (litògraf).
Paul Gavarni (dibuixant), Godefroy Engelmann (litògraf).
* Els sembrats van naixent a poc a poc, menuts, gràcils, d'un verd fred. Veure una mata de bròquil coberta per la gelada matinal és una meravella. A les masies, la il·lusió màxima és constatar l'augment de pes del porc per a la matança familiar... Tota la resta és coneguda: es tracta de passar la màxima quantitat d'hores possibles vora la llar de foc i en actitud meditativa, meditant el problema essencial de la vida, que és el de tenir algun diner amb el més petit esforç possible, o almenys amb un esforç plausible.
* Els primers que arriben a la benedicció, mudats i brunyits, són els gitanos... Hi ha els gitanos del bon temps, que surten amb els seus carros a regalar-se a la fresca de sota els ponts i a les recolzades d'herbes, i els gitanos estables, de família consolidada en els pobles, en general molt bona gent. [...] Però, els gitanos, quina religió professen? -pregunten al meu costat. Però ningú no la sap. Sospito que professen la religió del país on viuen. No tenen manies. No són proselitistes; són, quan els convé, prosèlits. Creuen en tot. Són variants i empírics... La seva concepció del Dret romà, no té mai una claredat precisa.
* Es veia un campanaret llunyà, vacil·lant, en la llum matinal claríssima. El poeta Josep Sebastià Pons ha utilitzat l'adjectiu "distret" per les formes verticals... Però “vacil·lant, no és més complet? Qui ho podria dir? El poeta del Rosselló fou un observador profund i graciós. No crec que es pugui dir res més.
* Els primers que arriben a la benedicció, mudats i brunyits, són els gitanos... Hi ha els gitanos del bon temps, que surten amb els seus carros a regalar-se a la fresca de sota els ponts i a les recolzades d'herbes, i els gitanos estables, de família consolidada en els pobles, en general molt bona gent. [...] Però, els gitanos, quina religió professen? -pregunten al meu costat. Però ningú no la sap. Sospito que professen la religió del país on viuen. No tenen manies. No són proselitistes; són, quan els convé, prosèlits. Creuen en tot. Són variants i empírics... La seva concepció del Dret romà, no té mai una claredat precisa.
* Es veia un campanaret llunyà, vacil·lant, en la llum matinal claríssima. El poeta Josep Sebastià Pons ha utilitzat l'adjectiu "distret" per les formes verticals... Però “vacil·lant, no és més complet? Qui ho podria dir? El poeta del Rosselló fou un observador profund i graciós. No crec que es pugui dir res més.
Sant Antoni abat, Durer, 1519.
* La benedicció de les cavalleries la vaig veure un dia en un petit poble gòtic i devastat, a la plaça, enmig de les ruïnes... Els pagesos contemplaven la cerimònia amb les mans a les butxaques, la bufanda al clatell, la gorra una mica de cantó, el caliquenyo a la boca. El senyor rector tenia el roquet i l'estola sobre les espatlles. Feia una mica de vent que inflava, per darrera, la blanca vestidura i quedava una forma barroca, buida, lleugerament inflada. Amb el salpasser a la mà, projectava les seves benediccions en un llatí agrari que semblava una inscripció macarrònica sobre una pedra rústica i borrosa. Les cavalleries tenien un aire resignat i tranquil.
* Davant les benediccions, els ases tenien l'aspecte de sorpresa que presenten quan no els peguen, una cosa, en els ulls, d'indiferència i d'ironia.
* Després arriba l'hora del dinar de la junta dels pagesos i els seus amics, a l'hostal, naturalment. La junta es posa fàcilment d'acord sobre el segon plat, botifarres de les matances coetànies... Més difícil és l'acord sobre el primer. Sempre els dos partits! Sempre les eternes discrepàncies fins en les coses petites! Sempre els partidaris de l'arròs i els partidaris de l'arròs de cap manera.
* Després es produeix la qüestió del ball, vull dir la de l'orquestra. De l'entrellat se'n sol desinteressar la gent gran, però els joves tenen discussions acalorades sobre l'orquestra que han de llogar per amenitzar la festa. "S'ha de llogar la Plantación", sento que diu un. "La Plantación? Vols dir? Què és aquesta orquestra?", pregunta un altre. "És l'anís del mono de les orquestres..., o si vols, és el Campari de les orquestres."
* En la parròquia en què visc, en tal dia com avui, i en altres festes i festetes... a casa es presenta un senyor desconegut. "Soc músic de l'orquestra i m'ha tocat allotjar-me a casa seva" "Ah!, molt bé! Entri. S'acosti al foc. Deu tenir fred... ¿És que vostè vol assajar alguna cosa mentrestant? Jo no li ho aconsellaria pas... Reposi! La parròquia és tan petita..."
* Davant les benediccions, els ases tenien l'aspecte de sorpresa que presenten quan no els peguen, una cosa, en els ulls, d'indiferència i d'ironia.
* Després arriba l'hora del dinar de la junta dels pagesos i els seus amics, a l'hostal, naturalment. La junta es posa fàcilment d'acord sobre el segon plat, botifarres de les matances coetànies... Més difícil és l'acord sobre el primer. Sempre els dos partits! Sempre les eternes discrepàncies fins en les coses petites! Sempre els partidaris de l'arròs i els partidaris de l'arròs de cap manera.
* Després es produeix la qüestió del ball, vull dir la de l'orquestra. De l'entrellat se'n sol desinteressar la gent gran, però els joves tenen discussions acalorades sobre l'orquestra que han de llogar per amenitzar la festa. "S'ha de llogar la Plantación", sento que diu un. "La Plantación? Vols dir? Què és aquesta orquestra?", pregunta un altre. "És l'anís del mono de les orquestres..., o si vols, és el Campari de les orquestres."
* En la parròquia en què visc, en tal dia com avui, i en altres festes i festetes... a casa es presenta un senyor desconegut. "Soc músic de l'orquestra i m'ha tocat allotjar-me a casa seva" "Ah!, molt bé! Entri. S'acosti al foc. Deu tenir fred... ¿És que vostè vol assajar alguna cosa mentrestant? Jo no li ho aconsellaria pas... Reposi! La parròquia és tan petita..."
Vitrall de Sant Antoni i el porquet. Capella Notre-Dame-de-Lhor, Mosel·la, França.