"DIMECRES DE CENDRA"
Tout passe, tout casse, tout lasse... diu una tòpica frase francesa exactíssima. Sí. Però ara tot passa, tot es romp, tot fatiga a una velocitat de bòlid, a una fugacitat que sembla impulsada per un vent huracanat i terrible.
* Quan jo treballava en els diaris de Barcelona i arribàvem al Dimecres de Cendra, a la nit del Dimarts de Carnestoltes, vigília del Dimecres de Cendra, sempre passava el mateix: el director es feia portar el diccionari i llegia el paper dedicat a l'Arxiprest d'Hita. L'endemà sortia, indefectiblement, un article amb al·lusions al clàssic pelut i sorneguer que descriví la fenomenal batalla entre don Carnal i donya Quaresma. [...] L'Arxiprest d'Hita és un autor saborós i divertit, però en els papers del meu temps no era més que un recurs evaporat de Dimecres de Cendra.
El combat entre Carnal i Quaresma, Pieter Bruegel el Vell.
* Després vaig saber que en la vida hi ha un dèficit permanent entre els plaers, escassos, i els remordiments, caríssims, i que cada any aquesta comptabilitat es tanca aquest dimecres. [...] Després de les barroeries del Carnestoltes es produïa el recolliment, dins de la llum, de color de farigola, de la cendra. [...] El pulvis eris... [...et in pulverum reverteris], espantosa crida a l'ordre, no era més que una enyorança del plaer perdut.
* En els dies presents, aquests esquemes de batalla han perdut el sentit. La supressió del Carnaval ha convertit aquest dia en un dia més de l'any que fuig, en un altre dia, sense pena ni glòria [...] Quins canvis, Déu meu! Quantes transmutacions no haurem vist! Si les persones que estem pujant la cinquena dècada de la vida tinguéssim temps suficient per a girar la vista enrere i meditar un moment, tot ens semblaria un somni. Els qui són avis vells deuen viure en el somni complet.
* De quina època som? ¿A quin temps pertanyem? ¿Formem part de l'època dels balls de màscares i de les burres de llet o a la de les fortaleses volants i la penicil·lina? ¿Pertanyem al temps de les diligències i de les tartanes llargues o al de la ràdio, els clippers i la televisió? [...] Tot -el que semblava més incommovible- ha quedat com desarrelat i col·locat sobre la superfície de la terra. Tot és fluid, plàstic, gairebé diria gasós. Els peus no troben la solidesa antiga del basalt i del granit. [...] El passat -el passat immediat- és tan remot que s'ha convertit en una elegia. El futur és tan incert que els poetes han renunciat a concebre'l.
* En els dies presents, aquests esquemes de batalla han perdut el sentit. La supressió del Carnaval ha convertit aquest dia en un dia més de l'any que fuig, en un altre dia, sense pena ni glòria [...] Quins canvis, Déu meu! Quantes transmutacions no haurem vist! Si les persones que estem pujant la cinquena dècada de la vida tinguéssim temps suficient per a girar la vista enrere i meditar un moment, tot ens semblaria un somni. Els qui són avis vells deuen viure en el somni complet.
* De quina època som? ¿A quin temps pertanyem? ¿Formem part de l'època dels balls de màscares i de les burres de llet o a la de les fortaleses volants i la penicil·lina? ¿Pertanyem al temps de les diligències i de les tartanes llargues o al de la ràdio, els clippers i la televisió? [...] Tot -el que semblava més incommovible- ha quedat com desarrelat i col·locat sobre la superfície de la terra. Tot és fluid, plàstic, gairebé diria gasós. Els peus no troben la solidesa antiga del basalt i del granit. [...] El passat -el passat immediat- és tan remot que s'ha convertit en una elegia. El futur és tan incert que els poetes han renunciat a concebre'l.
* Els homes han viscut sempre, probablement, en un període de transició. De vegades, però, la transició ha estat tan lenta, que ha semblat, als qui l'han viscut imperceptible. La lentitud de la transformació ha creat una aparença de solidesa granítica. En el nostre temps, però, la velocitat del canvi ha estat tan accelerada, tot el que es mou i gira entorn nostre marxa tan ràpidament, que ens produeix la sensació de mareig.
* L'ordre natural de les coses és la seva fugacitat, la seva incessant transformació. Tout passe, tout casse, tout lasse... diu una tòpica frase francesa exactíssima. Sí. Però ara tot passa, tot es romp, tot fatiga a una velocitat de bòlid, a una fugacitat que sembla impulsada per un vent huracanat i terrible. [...] El Dimecres de Cendra, vella lliçó de moderació, ens recorda un bon principi.
"El temps passa ràpidament, estigues preparat", façana a Oberammergau, Bavària.