"EL DIJOUS GRAS"
Les botifarres són recents i lluents -immediates- i el porc té parts del seu cos memorables. D'altra banda, el temps és indicat per a tastar el vi de la darrera collita. Es produeixen unes coincidències admirables.
* Es el dijous immediatament anterior al diumenge de Carnaval. L'antiga festa gastronòmica d'aquest dia ha desaparegut en part -però no pas del tot- amb les festes del Carnaval. El Carnaval desaparegué quan la marxa del temps, vull dir la guerra civil, després la guerra general i l'estraperlo, originat primer per la fam i mantingut després pel dirigisme, imposaven l'establiment de formes de moral superficials. Però a mi em sembla que el dijous gras no fou mai una festa carnavalesca.
* La seva principal -potser única- característica és el gran berenar que es feia -i encara es fa- amb productes del porc. [...] La matança produïa l'ocasió de menjar d'una manera sòlida i de gran qualitat, perquè, si hi ha una cosa incontrovertible en aquest món, és que un porc ben alimentat produeix la millor carn que en aquest país es pot desitjar.
* Durant el berenar, es bevia el vi corresponent, amb una certa abundància, i s'originaven les conseqüències inevitables. Apareixia algun modest borratxet, gesticulant i vociferant. El fet era notat, perquè aquest no és un país de borratxos, i si n'hi ha algun té poca categoria social, perquè, a aquests extrems -en públic-, no hi arriba gairebé mai ningú. Aquesta era precisament una de les diferències entre el dijous gras i el carnaval, que no fou mai, ací, una festa de borratxos, sinó que estava relacionada amb l'expansió dels instints naturals de la gent, de la llibertat d'expressió i de l'anticonvencionalisme, és a dir, de l'aparició d'unes maneres, ocultes durant tot l'any. El Carnaval esta relacionat amb la psicoanàlisi, amb l'espontaneïtat instintiva de l'animal humà, vull dir sensual. Els qui podien rompre el mur del refoulement s'hi manifestaven sense trampa. Apareixia l'home assassinat que tots portem dins -assassinat per l'educació, la cultura i la insinceritat. En els paisos de govern fort i dur, com en la República de Venècia, la llibertat del Carnaval fou fabulosa i molt ampla.
* La seva principal -potser única- característica és el gran berenar que es feia -i encara es fa- amb productes del porc. [...] La matança produïa l'ocasió de menjar d'una manera sòlida i de gran qualitat, perquè, si hi ha una cosa incontrovertible en aquest món, és que un porc ben alimentat produeix la millor carn que en aquest país es pot desitjar.
* Durant el berenar, es bevia el vi corresponent, amb una certa abundància, i s'originaven les conseqüències inevitables. Apareixia algun modest borratxet, gesticulant i vociferant. El fet era notat, perquè aquest no és un país de borratxos, i si n'hi ha algun té poca categoria social, perquè, a aquests extrems -en públic-, no hi arriba gairebé mai ningú. Aquesta era precisament una de les diferències entre el dijous gras i el carnaval, que no fou mai, ací, una festa de borratxos, sinó que estava relacionada amb l'expansió dels instints naturals de la gent, de la llibertat d'expressió i de l'anticonvencionalisme, és a dir, de l'aparició d'unes maneres, ocultes durant tot l'any. El Carnaval esta relacionat amb la psicoanàlisi, amb l'espontaneïtat instintiva de l'animal humà, vull dir sensual. Els qui podien rompre el mur del refoulement s'hi manifestaven sense trampa. Apareixia l'home assassinat que tots portem dins -assassinat per l'educació, la cultura i la insinceritat. En els paisos de govern fort i dur, com en la República de Venècia, la llibertat del Carnaval fou fabulosa i molt ampla.
Escena de gènere amb personatges carnavalescos, entre els quals Pulcinella, Giuseppe Bonito, mitjans s. XIX.
* Què queda avui del dijous gras? En queda ben poca cosa. [...] En la indústria tèxtil encara es fa (a Mataró, per exemple), i a Barcelona ha quedat el costum de menjar truita amb botifarra -la botifarra on posen ou. Les famílies que no anaven a les seves finques a matar el porc menjaven aquesta classe de truites, més aviat, pel meu gust, insòlites. Si no vaig errat, aquest plat és típic del Vallés i de la plana de Vic. És una combinació apreciable -si l'oli no és massa àcid. [...] en vaig menjar en una casa particular, i la combinació em semblà agradable. I, com que no n'havia menjat des de feia molt de temps, encara m'ho semblà més. Els amics que us descarreguen d'uns quants anys són excel·lents i hospitalaris.
Una botifarra d'ou típica de dijous llarder a Barcelona, feta de carn d'espatlla de porc, ous, sal i pebre negre.
* Al passeig de Gràcia vaig formar part d'un grup de badocs, estacionat davant la porta d'una casa particular on havien fet un ball infantil de disfresses. A Barcelona, el carnaval és pràcticament nul, però els papàs conserven el costum de desplaçar les criatures als anomenats balls infantils de disfresses.
* Plató demostrà en un dels seus diàlegs que la virtut és intransmissible, és a dir, que un papà, per més virtuós que sigui, no aconsegueix de projectar sobre els seus fills, i menys inculcar, les virtuts, per més excelses que siguin, que transporta d'una manera inqüestionable. Els fills són inaferrables.
* El dijous gras ha anat molt de baixa [...] Encara queden uns quants tradicionalistes que fan un bon berenar de porc -vull dir de forquilla- i grana de capellà [...] Ara el camp és molt àton, hivernal, hi ha poca feina a la terra, sol fer fred i és agradable de menjar i beure al costat del foc de la llar. Les botifarres són recents i lluents -immediates- i el porc té parts del seu cos memorables. D'altra banda, el temps és indicat per a tastar el vi de la darrera collita. Es produeixen unes coincidències admirables.
* Plató demostrà en un dels seus diàlegs que la virtut és intransmissible, és a dir, que un papà, per més virtuós que sigui, no aconsegueix de projectar sobre els seus fills, i menys inculcar, les virtuts, per més excelses que siguin, que transporta d'una manera inqüestionable. Els fills són inaferrables.
* El dijous gras ha anat molt de baixa [...] Encara queden uns quants tradicionalistes que fan un bon berenar de porc -vull dir de forquilla- i grana de capellà [...] Ara el camp és molt àton, hivernal, hi ha poca feina a la terra, sol fer fred i és agradable de menjar i beure al costat del foc de la llar. Les botifarres són recents i lluents -immediates- i el porc té parts del seu cos memorables. D'altra banda, el temps és indicat per a tastar el vi de la darrera collita. Es produeixen unes coincidències admirables.
Monjos al celler monàstic asseguts a berenar. Al fons barrils de vi, ricament tallats, el de la dreta amb la inscripció
"Beveu germans contents i amb valentia que a la rica tardor ho fa tot bo...", Eduard von Grützner, 1893.
"Beveu germans contents i amb valentia que a la rica tardor ho fa tot bo...", Eduard von Grützner, 1893.
* Ara, la festivitat pot produir una situació una mica sobrecarregada d'aliments i de begudes variades. Una nit d'aquest dijous tornava a casa a peu, a les hores de la matinada. [...] Vaig veure venir un home que caminava en sentit contrari i que, en arribar a la proximitat, em dirigí una mirada implorant i angoixada. Tenia a la cara el color roig del foc de llenya de l'hostal humitejat per la sobrecàrrega suada que transportava. Li vaig demanar, rient, què volia. «Fa una hora o més que m'he perdut i no trobo el camí de casa» digué, tractant de mantenir l'estabilitat de l'organisme. «¿Què haig de fer per arribar-hi? El camí, per on passa?» [...] Aquell home era un veí meu [...] i era considerat un ciutadà modèlic i admirable. A la parròquia era de la junta parroquial del cementiri i un pagès de coneixements sòlids i segurs. En un incís em digué, amb una visible inseguretat: «Sospito que el que no em deixa veure les coses tal com són és la llum de la lluna. Quina claredat més estranya». «Sí, [...] la de gener és la més clara de l'any. La de febrer també ho és. En realitat, però, el que us impedeix de veure una mica les coses és que transporteu un "dijous gras" voluminós i considerable». Sempre he cregut que l'home té dret, en alguns moments de l'any, a ignorar on es troba el seu domicili.
Alerta, cruïlla de borratxos! Wino Crossing (Napa, California, USA).