"Els tres Reis"
--Ni foren reis ni foren tres, Mateu no en parla, i el menys màgic
de l'Epifania és l'estrella. --Em deixa estupefacte.
de l'Epifania és l'estrella. --Em deixa estupefacte.
Frontal d'altar de Santa Maria de Mosoll, s. XIII.
* «Tot aquest món deliciós de l'Epifania» em diu un amic [...] «està densament immergit en màgia i en llegenda. [...] Un frare del país, fra Ladislau Guim ens demostrà que els tres Reis no foren reis ni foren tres. [...] En les pintures de les Catacumbes, per exemple, no apareix el més lleu indici que estiguessin investits d'autoritat reial. [...] I, pel que fa referència al seu nombre [...] de l'evangelista sant Mateu res no es pot conjecturar ni deduir [...] dels escrits dels Sants Pares més antics, res no se'n pot treure clar [...] uns afirmen que foren dos; altres que foren sis, vuit i fins i tot més». Em deixa estupefacte. «I de l'estrella, ¿ens diu alguna cosa el frare que anem llegint?» «Diu coses molt encertades... [...] Tot i això, l'element menys màgic de l'Epifania és l'estrella.»
Mosaic, baptisteri de San Giovanni, Florència, s XIII.
* «De tota manera, en aquesta qüestió hi ha molta llegenda» [diu Pla]. «Vostè té un prejudici contra les llegendes. [...] Imaginar dos, tres, sis, vuit rondinaires d'aquest volum [...] de l'estirp de Zaratustra, probablement grans propietaris del país, donats, per lluitar contra l'insomni, a la misteriosa mania de mirar el cel, vestint robes aparatoses, portant al cap la cucurulla pedantesca esmaltada de llunes i estrelles [...]; imaginar un grup de displicents i eixarreïts, doctes personatges, davant del naixement en un estable, això no és llegenda, ni màgia, sinó pura realitat humana i divina.»
Capitell del claustre. Sant Cugat del Vallès, s. XII.
* «Els personatges oferiren a la criatura or, encens i mirra, i en vista d'això els papàs i mamàs dels nostres dies [desapareguts o escassos aquests, ho supleixen] amb cavalls de cartó, nines, soldats de plom, llaminadures i tota classe de joguines. [...] És millor dur els nens al llit dues hores abans: es posen pesadíssims d'alegria. La meva modesta reflexió és, doncs, aquesta: quan una llegenda és tan bella per a convertir-se en felicitat general tangible, el millor és considerar-la, encara que només sigui per unes hores, com l'essència de la realitat mateixa.»
Portal de la Caritat, Sagrada Família, Joaquim Ros i Bofarull, 1982.
Els tres Reis i un monjo sota una serp que menja un home (s. XIII), pilar del claustre de la catedral d'Elna.