"Espectacles futbolístics de massa"
Com més gent us envolta, més separació i més solitud hi ha. La poca gent crea el diàleg.
* Quan una determinada política considerà que aquest -i en general tots els esports- constituïa un dels principals elements (de distracció) es convertí en una espècie de deliri.
* Del que hauré sentit parlar més en el curs de la segona part de la meva vida -en aquest país- haurà estat de futbol. Puc fer una afirmació: en aquestes inacabables converses, jo no hi he intervingut per a res. Quina manera de passar la vida més trista i mediocre, Déu meu! Però així haurem passat la més gran part de l'existència.
* Sovint, els meus amics m'inviten a anar a Barcelona per veure algup partit de futbol. No hi vaig mai. El meu interès és nul, inexistent, però tant se val. Vivim rodejats d'aquest ambient, d'aquest entourage. Encara que no vulguem, ens esquitxa. Així, em digueren que el F. C. Barcelona feia un partit amb el primer equip del Madrid, en el cèlebre Camp Nou de la primera societat i que l'espectacle seria nocturn [Copa d'Europa, 1960]. M'asseguraren que el partit seria grandiós i que la nocturnitat del joc valdria realment la pena. [...] I, així, vaig anar a veure el partit.
* Del que hauré sentit parlar més en el curs de la segona part de la meva vida -en aquest país- haurà estat de futbol. Puc fer una afirmació: en aquestes inacabables converses, jo no hi he intervingut per a res. Quina manera de passar la vida més trista i mediocre, Déu meu! Però així haurem passat la més gran part de l'existència.
* Sovint, els meus amics m'inviten a anar a Barcelona per veure algup partit de futbol. No hi vaig mai. El meu interès és nul, inexistent, però tant se val. Vivim rodejats d'aquest ambient, d'aquest entourage. Encara que no vulguem, ens esquitxa. Així, em digueren que el F. C. Barcelona feia un partit amb el primer equip del Madrid, en el cèlebre Camp Nou de la primera societat i que l'espectacle seria nocturn [Copa d'Europa, 1960]. M'asseguraren que el partit seria grandiós i que la nocturnitat del joc valdria realment la pena. [...] I, així, vaig anar a veure el partit.
* No diré res de l'arribada al Camp Nou, és a dir, de la fantàstica riuada automobilística i peatònica que vaig presenciar, de la silenciosa resignació amb què la massa humana, densíssima, entrà en la grandiosa baluerna del suburbi. Tampoc no faré la mínima al·lusió a l'aparcament dels cotxes que es produeix al voltant de l'estadi.
1- Cua per entrar al Camp Nou. 2- Intentant aparcar davant el Camp Nou el 1963.
3- Camp nou .
3- Camp nou .
* Com a espectacle de masses, és realment impressionant. Ara, ben mirades les coses, si em donaven a escollir entre el futbol amb llum de dia o amb llum elèctrica, em decidiria francament per la llum solar. La teoria de focs laterals projecta una llum potent sobre l'herba del camp de joc, exclusivament sobre el camp, de manera que la fantàstica argolla que rodeja el quadrilàter verd queda en una forma de penombra gris-groguenca que gairebé fa por. [...] Més enllà dels trenta metres, tot era vaguetat i borrositat inconcreta. Era una gelatina humana posada a mitja llum que en el curs del partit anà exhalant sorolls bestials -que de vegades semblaven de dolor deceptiu, de vegades de joia exultant.
*La concentració humana exhalava una fumerola lenta que els focs laterals tocaven i convertien en una espècie de boirina sobre la taca verda. Semblava que tots plegats ens havíem concentrat en aquell amfiteatre per contemplar un espectacle de màgia, d'un esoterisme misteriós i col.lectiu -una enredada grandiosa i sublim.
* No. No. Jo no tinc encara el gust prou corromput per a agradar-me aquestes enormes concentracions de massa. La nocturnitat crea un immens formiguer, i a mi m'agrada la llum del sol i veure'ns les cares, si és possible. [...] Trobar-se enmig d'una massa de cent deu mil persones invisibles, quin horror, Déu meu!
* En aquest partit vaig veure jugar la parella Di Stefano-Puskas. Fou imbatible. El Barcelona li oposà la parella Kocksis-Suárez, que no fou tal parella. Puskas [...] jugant amb Di Stefano, eficàcia total. La parella Kocksis-Suárez resultà la pura inanitat. Kocksis és un jugador clàssic, a la manera estrictament anglesa, un jugador associat. Suárez és un jugador espanyol d'un sentit individualista-vedetista, que va per ell, que fa filigranes personals, d'un resultat totalment nul o inapreciable. El Madrid, naturalment, guanyà.
* Ara recordo, però, que jo havia vist un altre gran partit a Barcelona, Atlètic de Bilbao contra Barcelona" alguns anys abans -exactament l,any 1954. L'al·licient: veure jugar Kubala. N'havia sentit parlar tant, al matí, a la tarda i a la nit, en el meu poble natal, que em semblà que la meva obligació -curiós com sóc de les coses del país- era entrar en el ramat.
*La concentració humana exhalava una fumerola lenta que els focs laterals tocaven i convertien en una espècie de boirina sobre la taca verda. Semblava que tots plegats ens havíem concentrat en aquell amfiteatre per contemplar un espectacle de màgia, d'un esoterisme misteriós i col.lectiu -una enredada grandiosa i sublim.
* No. No. Jo no tinc encara el gust prou corromput per a agradar-me aquestes enormes concentracions de massa. La nocturnitat crea un immens formiguer, i a mi m'agrada la llum del sol i veure'ns les cares, si és possible. [...] Trobar-se enmig d'una massa de cent deu mil persones invisibles, quin horror, Déu meu!
* En aquest partit vaig veure jugar la parella Di Stefano-Puskas. Fou imbatible. El Barcelona li oposà la parella Kocksis-Suárez, que no fou tal parella. Puskas [...] jugant amb Di Stefano, eficàcia total. La parella Kocksis-Suárez resultà la pura inanitat. Kocksis és un jugador clàssic, a la manera estrictament anglesa, un jugador associat. Suárez és un jugador espanyol d'un sentit individualista-vedetista, que va per ell, que fa filigranes personals, d'un resultat totalment nul o inapreciable. El Madrid, naturalment, guanyà.
* Ara recordo, però, que jo havia vist un altre gran partit a Barcelona, Atlètic de Bilbao contra Barcelona" alguns anys abans -exactament l,any 1954. L'al·licient: veure jugar Kubala. N'havia sentit parlar tant, al matí, a la tarda i a la nit, en el meu poble natal, que em semblà que la meva obligació -curiós com sóc de les coses del país- era entrar en el ramat.
* A mi, personalment, aquestes concentracions em deprimeixen [...] trobar-se enmig de cinquanta-cinc mil persones mal comptades i no poder parlar amb la persona del costat té un interès molt escàs. [...] Com més gent us envolta, més separació i més solitud hi ha. La poca gent crea el diàleg.
* Per fortuna tinguérem la sort de tenir a la vora un senyor [...] que empunyà, durant tot el partit, una canya llarga, amb una bandereta a dalt. Amb una obsessionant persistència, es passà la tarda agitant la canya i la banderola. En aquests espectacles, tan ben organitzats, veure una persona disposada a fer el que li sembla fa pensar de seguida en Sant Boi; però després resulta que aquesta ha estat i'única amenitat apreciable.
* Els seients que ocupàvem eren situats arran de terra [...] de manera que ens tocà de veure els quatre murs humans que ens envoltaven, de baix a dalt. Els quatre plans inclinats, carregats, atapeïts de gent, gravitaven sobre els nostres caps d'una manera aparatosa.
* En les tribunes del cantó del sol, la massa humana tenia un aspecte clar i precís, una claredat que augmentava la visera de cartó que, per veure el partit, la gent s'havia posat al front. La tribuna coberta, de ciment armat, es mantenia en una penombra incerta, que de vegades semblava una cova submarina, i que segurament era poblada de comerciants, industrials i persones de professions liberals, acompanyats, molts d'ells, de les seves senyores, com és natural. Aquests senyors fumaven uns cigars magnífics [...] A la part alta de les parets humanes, darrera els reixats finals, hi havia molta gent dreta, molt ajuntada, que feia pensar en una filera de casc d'arengada. [...] Semblava que les persones que ocupaven els plans inclinats seien al wàter. No és res més que una impressió subjectiva, és clar.
* Per fortuna tinguérem la sort de tenir a la vora un senyor [...] que empunyà, durant tot el partit, una canya llarga, amb una bandereta a dalt. Amb una obsessionant persistència, es passà la tarda agitant la canya i la banderola. En aquests espectacles, tan ben organitzats, veure una persona disposada a fer el que li sembla fa pensar de seguida en Sant Boi; però després resulta que aquesta ha estat i'única amenitat apreciable.
* Els seients que ocupàvem eren situats arran de terra [...] de manera que ens tocà de veure els quatre murs humans que ens envoltaven, de baix a dalt. Els quatre plans inclinats, carregats, atapeïts de gent, gravitaven sobre els nostres caps d'una manera aparatosa.
* En les tribunes del cantó del sol, la massa humana tenia un aspecte clar i precís, una claredat que augmentava la visera de cartó que, per veure el partit, la gent s'havia posat al front. La tribuna coberta, de ciment armat, es mantenia en una penombra incerta, que de vegades semblava una cova submarina, i que segurament era poblada de comerciants, industrials i persones de professions liberals, acompanyats, molts d'ells, de les seves senyores, com és natural. Aquests senyors fumaven uns cigars magnífics [...] A la part alta de les parets humanes, darrera els reixats finals, hi havia molta gent dreta, molt ajuntada, que feia pensar en una filera de casc d'arengada. [...] Semblava que les persones que ocupaven els plans inclinats seien al wàter. No és res més que una impressió subjectiva, és clar.
* Em féu recordar les primeres grans concentracions humanes del feixisme a Milà i Florència i en altres ciutats italianes i les del nacionalsocialisme en el primitiu palau d'Esports de Berlín, que després fou ampliat i que trobá, a Nuremberg, la seva apoteosi final. Davant una tan vasta concentració, davant tants centenars i centenars de tones de carn humana, d'homes i dones, el meu esperit tendia a imaginar que, d'un moment a l'altre, arribarien el Duce o el Führer Hitler, voltats de les comitives corresponents, tan ben uniformades, obedients, encegades i cruels. [...] Vostés em diran, potser, que una cosa és una concentració política i una altra una manifestació esportiva. No ho sé. Quan la quantitat supera un determinat volum -o almenys modestament m'ho sembla-, tot és igual.
* Com en aquells anys de joventut que em dedicava activament al periodisme, l'espectacle de masses, a Barcelona, em produí la mateixa impressió que en aquells llunyans matins de Milà, de Berlín o de Nuremberg; la gentada seia en el seu wàter i a la tribuna hi havia el Duce o el Führer rodejats de les seves comitives, uniformades i rutilants.
* Com en aquells anys de joventut que em dedicava activament al periodisme, l'espectacle de masses, a Barcelona, em produí la mateixa impressió que en aquells llunyans matins de Milà, de Berlín o de Nuremberg; la gentada seia en el seu wàter i a la tribuna hi havia el Duce o el Führer rodejats de les seves comitives, uniformades i rutilants.
* Durant tota la tarda, en les estones que no vaig passar observant els moviments de Kubala, el meu esperit estigué ocupat en una pregunta obsessiva: la frase de Goethe segons la qual de la quantitat deriva la qualitat, és certa, real i positiva? [...] Jo no sé res, però tot em porta a creure que no és veritat. Quantitat i qualitat són dues coses diferents -dues coses distintes.
* Mentrestant la tarda anà declinant i el sol es posà a sobre les muntanyoles de Vallvidrera. El partit s'acabava, però no s'acabava mai. En això, abans d'hora, un senyor s'alçà del seu seient i es dirigí, ostensiblement, a la sortida. El ciutadà de la canya i la banderola l'imità agitant la canya. Tot un altre grup d'espectadors emprengueren també la marxa. [...] Vaig suposar que aquells senyors eren reumàtics que aspiraven a patir en un altre ambient.
* El sol deixà de tocar d'esquitllentes la superfície del camp. De la claredat anterior passàrem al color terrós, embrutit, torrat, de les faccions humanes. La tribuna coberta quedà encara d'una obscuritat més pronunciada, com si tingués un -vidre tèrbol al davant. Finalment se sentí el toc final, i la gent anà desapareixent pels forats de sortida, com si la terra els anés engolint, amb un ordre admirable.
* Mentrestant la tarda anà declinant i el sol es posà a sobre les muntanyoles de Vallvidrera. El partit s'acabava, però no s'acabava mai. En això, abans d'hora, un senyor s'alçà del seu seient i es dirigí, ostensiblement, a la sortida. El ciutadà de la canya i la banderola l'imità agitant la canya. Tot un altre grup d'espectadors emprengueren també la marxa. [...] Vaig suposar que aquells senyors eren reumàtics que aspiraven a patir en un altre ambient.
* El sol deixà de tocar d'esquitllentes la superfície del camp. De la claredat anterior passàrem al color terrós, embrutit, torrat, de les faccions humanes. La tribuna coberta quedà encara d'una obscuritat més pronunciada, com si tingués un -vidre tèrbol al davant. Finalment se sentí el toc final, i la gent anà desapareixent pels forats de sortida, com si la terra els anés engolint, amb un ordre admirable.