"La setmana dels barbuts"
«Per sant Vicenç, el sol toca pels torrents». No senyor, encara no hi toca. Però és igual. És la rima.
* És aquella considerada la més freda de l'any, en el santoral de la qual figuren els sants d'una ancianitat més respectable, d'unes més fluents i copioses barbes.
* D'entrada apareix sant Pau, primer ermità; el segueix sant Antoni Abat, i la processó continua amb sant Fructuós i els seus diaques, i tanca el grup sant Vicenç, que és el més pelut de tots. En la setmana hi ha més barbuts, però aquests són els més coneguts i els més importants.
* D'entrada apareix sant Pau, primer ermità; el segueix sant Antoni Abat, i la processó continua amb sant Fructuós i els seus diaques, i tanca el grup sant Vicenç, que és el més pelut de tots. En la setmana hi ha més barbuts, però aquests són els més coneguts i els més importants.
Sant Pau ermità, Francisco Collantes.
* Els misteriosos, aparatosos volums del pèl i de la barba foren sempre uns grans elements de representació de l'estatuària barroca i xurrigueresca. L'artista barroc és un ésser anterior a la difusió de les barberies i perruqueries, impossible de comprendre en un règim difús de màquines d'afaitar. L'afaitar i tallar cabells ens ha tornat a les nueses de la plàstica clàssica.
* Aquests gegants de la fredor, que passaven llarguíssimes temporades al desert menjant arrels i passant unes fams que fan esborronar, ens conviden a estrènyer-nos la corretja dels pantalons amb ànim tranquil, bona cara i paciència llarga.
* Sant Pau, el primer ermità, s'alimentava de mig pa acabat de treure del forn que cada dia li duia un corb. Avui és inimaginable que un flequer es deixés prendre una ració diària de pa durant tant de temps.
* Sant Vicenç, que és el més abundant de pèl, té el seu nom lligat a l'augment de la llum del dia, car tothom sap que: «Per sant Vicenç, el sol toca pels torrents». No senyor, encara no hi toca. Però és igual. És la rima. El dia creix, i aquest sol que va alçant-se amb l'eclíptica forma la llum crua, neta, però meravellosa, que envolta els ametllers a punt de florir.
* Aquests gegants de la fredor, que passaven llarguíssimes temporades al desert menjant arrels i passant unes fams que fan esborronar, ens conviden a estrènyer-nos la corretja dels pantalons amb ànim tranquil, bona cara i paciència llarga.
* Sant Pau, el primer ermità, s'alimentava de mig pa acabat de treure del forn que cada dia li duia un corb. Avui és inimaginable que un flequer es deixés prendre una ració diària de pa durant tant de temps.
* Sant Vicenç, que és el més abundant de pèl, té el seu nom lligat a l'augment de la llum del dia, car tothom sap que: «Per sant Vicenç, el sol toca pels torrents». No senyor, encara no hi toca. Però és igual. És la rima. El dia creix, i aquest sol que va alçant-se amb l'eclíptica forma la llum crua, neta, però meravellosa, que envolta els ametllers a punt de florir.
"P" amb Sant Maur, Còdex Bodmer.