"LA CANDELERA"
La il·lusió de les plantes és de fer acte de presència; si el temps els és favorable alcen el cap.
* La festa de la Candelera, que ha perdut molt o pràcticament ja no es fa, va lligada, en aquest país, a un refrany meteorològic rimat, com tants refranys, que diu el que segueix:
Per la Candelera,
si no la fa davant
la fa darrera.
Les persones que viuen a ciutat trobaran probablement que aquestes paraules són òbvies, mediocres i vulgars. En el procés de la meteorologia ja se sap que, si les coses desagradables no succeeixen abans d'una determinada data, passen després. Ara: en el sistema de parlar tan vagarós i graciós dels pagesos, l'observació rimada té el pes i la gravetat de la realitat viva, perquè assenyala una peremptorietat.
* Si el mes de gener, meteorològicament, ha estat benigne i s'ha produït l'oasi hivernal que és anomenat les minves de gener -creença absurda perquè les minves de gener no tenen res a veure amb la terra, sinó amb el mar- [...] i les collites d'hivern i de primavera s'han avançat molt, perquè la il·lusió de les plantes, que ara són les de gra d'aresta, els pèsols i les faves, és d'anar molt de pressa, fins a arribar a la presència temerària, pot arribar un moment en què es produeixi inevitablement el desastre. La il·lusió de les plantes és de fer acte de presència; si el temps els és favorable alcen el cap, el verd de les seves fulles es torna una meravella, la seva minúscula irrisorietat sembla desafiar la cúpula del cel. Però amb això apareix la meitat de l'hivern, la diada de la Candelera, i llavors poden produir-se estralls agraris considerables: baixes de temperatura, vents glaçats, situacions, per a la seva vida, nefastes.
Per la Candelera,
si no la fa davant
la fa darrera.
Les persones que viuen a ciutat trobaran probablement que aquestes paraules són òbvies, mediocres i vulgars. En el procés de la meteorologia ja se sap que, si les coses desagradables no succeeixen abans d'una determinada data, passen després. Ara: en el sistema de parlar tan vagarós i graciós dels pagesos, l'observació rimada té el pes i la gravetat de la realitat viva, perquè assenyala una peremptorietat.
* Si el mes de gener, meteorològicament, ha estat benigne i s'ha produït l'oasi hivernal que és anomenat les minves de gener -creença absurda perquè les minves de gener no tenen res a veure amb la terra, sinó amb el mar- [...] i les collites d'hivern i de primavera s'han avançat molt, perquè la il·lusió de les plantes, que ara són les de gra d'aresta, els pèsols i les faves, és d'anar molt de pressa, fins a arribar a la presència temerària, pot arribar un moment en què es produeixi inevitablement el desastre. La il·lusió de les plantes és de fer acte de presència; si el temps els és favorable alcen el cap, el verd de les seves fulles es torna una meravella, la seva minúscula irrisorietat sembla desafiar la cúpula del cel. Però amb això apareix la meitat de l'hivern, la diada de la Candelera, i llavors poden produir-se estralls agraris considerables: baixes de temperatura, vents glaçats, situacions, per a la seva vida, nefastes.
* En el santoral, la festa de la Candelera és destinada a recordar la Purificació de la Verge Maria. El ritu de la purificació de les dones després del part és un vell ritu de la religió judaica incrustat en la religió cristiana des de molts i molts segles. [...] La Verge Maria era jueva, com era jueu el seu fill, nostre Senyor Jesucrist, i se sotmeté al ritu de la purificació dél sistema religiós hebraic.
*La història de la festa és molt antiga. Hi ha notícies inqüestionables segons les quals és anterior a l'emperador Justiniá. El qui després fou papa i sant, sant Gelasi, que dirigí l'Església trenta anys abans que Justinià fos emperador, la instituí per desterrar les lupercals del paganisme, o sigui les-purificacions paganes. Llavors es produïren les candeles per celebrar la Purificació cristiana i destinades a esborrar, amb aquests misteris, les profanacions del paganisme d'aquells temps, profanacions que es feien portant atxes enceses pels voltants dels temples on es perpetraven cerimònies obscenes que eren anomenades lustracions. Les candeles contribuïren a la decadència del món antic.
*La història de la festa és molt antiga. Hi ha notícies inqüestionables segons les quals és anterior a l'emperador Justiniá. El qui després fou papa i sant, sant Gelasi, que dirigí l'Església trenta anys abans que Justinià fos emperador, la instituí per desterrar les lupercals del paganisme, o sigui les-purificacions paganes. Llavors es produïren les candeles per celebrar la Purificació cristiana i destinades a esborrar, amb aquests misteris, les profanacions del paganisme d'aquells temps, profanacions que es feien portant atxes enceses pels voltants dels temples on es perpetraven cerimònies obscenes que eren anomenades lustracions. Les candeles contribuïren a la decadència del món antic.
Les festes lupercals a Roma: Cupid i personificacions de la Fertilitat es troben amb
els luperci vestits com gossos i cabrons, Cercle d'Adam Elsheimer (1578–1610)
els luperci vestits com gossos i cabrons, Cercle d'Adam Elsheimer (1578–1610)
* Ara la festa del dos de febrer ha anat molt de baixa i la Candelera és un dia com un altre. De tota manera, i fins on arriba la meva memòria, el record que en tinc és prou precís. Era gairebé una festa de precepte i anava molta gent a l'ofici. Solia fer molt de fred. El matí solia ser lívid. La gent, abrigada, arronsada, passava pels carrers, anant a l'església, empaquetada com paquets obscurs, portant una candela a la mà, exhalant el vapor blanc del fred per la boca i el nas.
* L'entrada a l'església, plena de feligresos, era impressionant. Al fons de la volta, l'altar major, que era d'un barroc en moviment agitat, estava il·luminat amb centenars de flames de ciris, de candeles, d'espelmes, de candeletes que cremaven. La cera era llisa, de vegades molt arrissada, amb uns rínxols tan prodigiosos com dolços de confiteria. Les espelmes eren blanques, i les candeles, dels colors més diversos i variats, com els ingenus colors dels llapis de les criatures. [...] Llavors, la vida vilatana era més obscura que en els dies presents, però per la Candelera la profusió lluminosa era tan esplendent, que el senyor rector solia dir que fins els federals hi anaven a veure-ho.
* Llavors l'Església, la vida de l'Església, emplenava tot l'àmbit situat al marge de la vida del treball o habitual. Emplenava els buits de l'existència de molta gent. Avui, tot això ha passat avall, però no podria pas dir que s'hi hagi guanyat gaire.
* L'entrada a l'església, plena de feligresos, era impressionant. Al fons de la volta, l'altar major, que era d'un barroc en moviment agitat, estava il·luminat amb centenars de flames de ciris, de candeles, d'espelmes, de candeletes que cremaven. La cera era llisa, de vegades molt arrissada, amb uns rínxols tan prodigiosos com dolços de confiteria. Les espelmes eren blanques, i les candeles, dels colors més diversos i variats, com els ingenus colors dels llapis de les criatures. [...] Llavors, la vida vilatana era més obscura que en els dies presents, però per la Candelera la profusió lluminosa era tan esplendent, que el senyor rector solia dir que fins els federals hi anaven a veure-ho.
* Llavors l'Església, la vida de l'Església, emplenava tot l'àmbit situat al marge de la vida del treball o habitual. Emplenava els buits de l'existència de molta gent. Avui, tot això ha passat avall, però no podria pas dir que s'hi hagi guanyat gaire.
Església de Betlem a Barcelona